Nou DIEC2 i DRAE

Demà 31 de març arriba a les llibreries el nou format del DIEC2, "més manejable i a un preu molt assequible". En concret, amb un preu de 39,95 €, davant dels 67 € de l'edició actual.

Si el format actual, de tapa dura amb sobrecoberta, fa 18,4 x 25,5 cm, el nou DIEC2 és més petit, 14,20 x 21 cm, i està dividit en dos volums enquadernats en rústica i en un estoig de cartró.

Aquest nou format farà que, externament, el seu aspecte recordi vagament el del DRAE espanyol, també en dos volums, i amb un disseny que ja era ben semblant. A la imatge superior esquerra, el nou DIEC2. A la dreta, el DRAE en la seva 22a edició de 2001.

A banda de les especificacions tècniques, sembla ser que també hi haurà canvis en el contingut, com algú ens va comentar fa uns dies. D'alguns d'aquests canvis, com de la definició de matrimoni, se n'ha parlat molt. Confiem que el DIEC publicarà, com en d'altres ocasions, la llista completa d'aquestes modificacions.

"Exili" de Jean Bigot

"Pompeu FABRA al llit de mort, amb el seu diccionari, traslladat com una mercaderia, tancat per sempre, en un altre lloc..."

Imatges i text de l'obra Exili al catàleg (p. 16-17) de l'exposició Colapso Cardiaco, una interessant barreja de records personals i imaginaris sobre Pompeu Fabra i Carles Rahola, sota la perspectiva artística del seu besnét Jean Bigot. En el muntatge de la peça Exili que es pot visitar actualment la màscara mortuòria de Fabra es mostra fora d'aquesta instal·lació, on veiem un llit ple de sorra que cobreix un Fabra transportat a un exili forçat.

Fins al 31 de març, dimarts vinent, a l'edifici de Correus de Barcelona (Pl. Antonio López, s/n).

Colapso cardiaco. Una història de família

Aquesta imatge, que he manllevat d'un bloc amic, pertany a l'exposició Colapso cardiaco. Una història de família, que tracta els temes de l'exili i la repressió franquista. L'autor, l'artista Jean Bigot, és besnét de dues personalitats culturals catalanes que van patir, com tantes d'altres, aquest moment de la nostra història recent: Pompeu Fabra, que va morir a l'exili a Prada de Conflent i Carles Rahola, afusellat el març de 1939. El títol de la mostra fa referència al cinisme amb què es va certificar la causa de la mort en el cas del filòsof i historiador Carles Rahola.

L'exposició, amb 17 escenes que barregen records personals i paisatges imaginaris, forma part de les activitats del Memorial Democràtic de la Generalitat per commemorar el 70è aniversari de l'exili.

Es pot visitar a l'edifici de Correus de Barcelona (Pl. Antonio lópez, s/n) fins al 31 de març. Alguns blocaires, per iniciativa de Diari d'un llibre vell, farem la visita guiada de demà a les quatre de la tarda.

En Serra l'erra?

Suplement Cultura de l'AVUI, 21 de març de 2009. En Màrius Serra, en la seva columna setmanal de Motacions, desplega mots contra la decisió del Termcat d'adoptar bloc amb ce de català. A banda de citar l'autoritat d'en Bibiloni, en Serra exposa dues raons, que són:

1. Arreu en diuen blog: En més d'una ocasió m'he referit a aquesta afirmació, que crec que no respon als fets. Ni és certa a Catalunya, on evidentment no és així, ni és certa en d'altres bandes, com mostra la fitxa terminològica de la neoloteca del Termcat:

2. La terminació en -g no ens és aliena. En català, actualment, ni el final en -og ni el final en -oc no ens aliè. De fet, consultant el Diccionari invers de la llengua catalana (el DIEC capgirat) trobem 106 paraules amb la terminació -oc, i 13 amb la terminació -og. Res d'això ens és aliè, però semblaria que una terminació és menys aliena que l'altra, si això tingués algun sentit com a argument.


Com he indicat en d'altres ocasions, estic segur que hi ha bons arguments en les dues postures, però aquests dos de l'escrit del passat dissabte no em semblen pas dels millors, i així en deixo constància. En Serra tampoc indica, i és comprensible des de la seva posició, que el diccionari de l'Enciclopèdia també admet bloc, i que el Termcat ha acceptat recentment apunt, mot que continua el joc metafòric de bloc i s'aparta de l'original anglès post.

No sé si enguany els catosfèrics de Granollers tindran ganes de tornar a combatre sobre això, però el tema, malgrat el pas del temps, no sembla esgotar-se.

Més: Sobre la incompresa metàfora, El vell combat entre bloc i blog, El combat bloc/blog i un dels apunts més visitats d'aquest bloc: Bloc, blog o altre mot.


PD: El Cultura de l'AVUI de la setmana següent, 28 de març de 2009, es fa ressò d'aquest apunt (clicar per augmentar):








Més: Una visió llunÀtica del mateix article d'en Serra. :)

Samuel Johnson 2009: una gerra lexicogràfica

¿Algú ha tingut mai la pensada de dissenyar un porró de vi (o una copa de cava, posem pel cas) amb el bust d'un lexicògraf com Pere Labèrnia o Pompeu Fabra? Doncs, per molt estrany que sembli, la idea ja no seria del tot original.

La imatge correspon a una gerra de cervesa de porcellana amb l'efígie del Dr. Samuel Johnson, el principal lexicògraf anglès del segle XVIII (autor de A Dictionary of the English Language) i la víctima més estimada d'aquest bloc. Aquesta és la fitxa d'aquesta obra d'art segons es troba a ebay (per la irrisòria quantitat de 199 dòlars):

Large (6 & 1/4 inch) Royal Doulton Toby Mug "Sam Johnson" (D6289). Copyright 1949. Mint Condition. Top quality workmanship and fine porcelain. Original purchase by seller in Harrod's Department Store, London, England in 1956. Bottom markings in photo 6: RdNo 857579, RdNo 5906, RdNo 77/49. Bottom photo also shows as "A" mark lower left. Royal Doulton stopped making these in 1960. Design attributed to Harry Fenton.

Enguany se celebra el Samuel Johnson Tercentenary, ja que el proper 18 de setembre farà 300 anys del naixement del cèlebre lexicògraf anglès. Aquest apunt és, doncs, el primer d'una sèrie que dedicarem al Dr. Johnson. El d'avui és una banalitat però ens serveix per brindar per ell i la seva enorme tasca.

Zionist-English Dictionary

No trobo el nom del dibuixant. Potser s'oculta... Aquí, la versió completa del diccionari.

El centè joc literari de Jesús M. Tibau

"PREFACI

L'any 1923, quan sobrevingué el Directori, els treballs de confecció del Diccionari de l'Institut estaven molt avançats, la replega de materials era ja abundantíssima i s'havia començat la redacció dels articles i llur revisió pels membres de les tres seccions Històrico-arqueològica, Filològica i de Ciències. Tenint, però, en compte el temps que s'hi havia esmerçat, l'obra, certament, hauria hagut d'estar més avançada. Dificultats de tota mena havien entrebancat, sobretot els primers anys de vida de les Oficines lexicogràfiques, la marxa dels treballs de replega, ordenació i aprofitament dels materials, i, en aquella data, es preveia que, àdhuc en el cas en què no sorgissin noves dificultats, havia de tardar-se molt de temps encara a tenir enllestida l'enorme tasca de confecció i impressió del futur Diccionari."

Amb aquest fragment de l'inici d'un llibre que ha influït decisivament en tota la literatura catalana d'ençà de la seva aparició, participem en el 100è joc literari de Tens un racó dalt del món (instruccions del joc). I aprofitem per felicitar el dinàmic trapezista Jesús per tants anys d'atiar el caliu blocatalà.


Pista 1 (ja indicada): ha influït decisivament en tota la literatura catalana d'ençà de la seva aparició.
Pista 2: el títol té sis paraules, com sis lletres té el nom de pila de l'autor, com sis lletres té la vila on va néixer, com sis lletres té català.
Pista 3: es va imprimir, amb 1.782 pàgines, als tallers NAGSA el 30 de novembre del mateix any que Huxley publicà Un món feliç. Feliç recerca!

La solució.